Cadira voladora. Un vespre ventós, estava menjant una pizza a l'oristano. Després em vaig anar a pagar i del vent que feia la cadira s'en va anar volant.Vaig intentar agafar-la però va quedar dalt un arbre molt alt i ...adeu cadira. Ester
LA NINA DEL ECLIPSE: Un día que veia una nit presiosa una alota de 12 anys volia veure un eclipse de mes amunt de la seva teulada i va disidir pusar una cadira de llenya de pell de culor verd dalt un arbre resistent i va agafar una escala i li va ben enganxar a l'arbre i can era dalt va caure la nena de dalt l'abre i com que es va fer mal la nena no va vuler pujar per agafar la cadira i se va ublidar de l'eclipse.
Era una cadira molt vella que un home no la volia perque passava el temps arreglant i va pensar que la tiraria en el fems pero era un homa tan vesut la va tirar dalt un arbra. I ara mirau me estic aqui com un tonta que ningu sa molesta en baixarme que s'han cregut.
Fa una setmana que estic aqui dalt aburrida. Tot va cumensar una nit fresca cuan esteia dalt un balco amb els meus duenyus, que supaven. El cap duna hora es van sentir un parell de pitus que venien de dins la casa i de repent una esplosio va fer volar tota la cala i jo ja veus soc aqui dalt, per sort no vaig morir.
Això era una cadira que estava a en es bar Oristano i un dia sen va anar de excorsió, i va veure un arbre molt guapo i xulo,i el va voler escalar i com que tenia moltes branques es va quedar enganxada a l'arbre. I ara té una vida molt penjada.
Era una cadira d'Oristano molt antiga i va anar una senyora molt pija i va dir que aquella cadira era molt lletga i el jefe la va tirar desde el terrat de l´ edifici i es va engronar en mig d'un arbre.
Ai,el meu amo. Estava jo, amb els amics del Joan.El Toni seia damunt jo! No puc més, es que estic rebentat aquest Toni ai,ai,ai... I va i el Joan diu que el Toni em tiri per la finestra. Amics meus no sabeu que es el dolor,el meu amo m'ha deixat pel sofà.
Un home, gras, calb, volia veure mes enllà de la seva casa. Va agafar una escaleta, una cadira, i va pujar dalt d'un arbre. Va instal·lar la cadira i ... Plaf! Cadira dalt home baix
EN MANOLO I EN JOSEP -Manolo!! -va exclamar en Josep. -Què!! -va exclamar en Manolo. Que, idò que ens em cargat una cadira! -Sí,sí com ho sents. Es que aquests Sant Joan trop que em vist els cavalls en molt de gust! -Ara sa pregunta es com a la davallam...
Això era una senyora que anava passejant pels arbres fins que un dia va trobar una cadira. Després de dues setmanes la senyora va tornar, la va agafar i se la va quedar. Era tan còmoda que quan se va seure no se va aixecar mai més!
Me dic juana ,quant tenia 6 anys teia moltes amiges. Un dia eteia molt asuletgat i vaig disidir telefunar a algunes amiges, varen venir a ca ' meua.
Na Maria va tenir una gran idea, va dir que podiem jugar a amagar, a totom se va anar a amagar. Jo me vaig anar a un abre a megarme, ningu me va trobar.
Plaf plaf plaf me vaig cadar allà dalt totaaaaaaaaaaaaaaa sa vidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Era l'estiu. Dia 28 de juliol. La mare, el pare, dos amics més i jo anavem a sopar unes pizzes a la terrassa de l'Oristano. Ja estava tot llest, només calia esperar...però l'amic Joanico havia begut massa. Va començar a fer el boig davant de tota la gent. Va agafar la cadira, va saltar a l'arbre, la va ben colocar entre les branques i es va seure al damunt. Va exclamar: - No hem desperteu! Quant el cambrer vingui a taula, m'aviseu!
Aço era una cadira, que des de que nomes era unes cuantes peces de llenya volia escalar un arbre.
-I per que una cadira volia escalar un arbre? -Idò perque el seu amo era propietari del zoologic del seu barri.Vivien alla al zoologic envoltat d'animals pero no era aço el que li molestava a la cadira eren les mones que li feien enveja perque eren tant habils per pujar als arbres. Ella sempre havia sumiat en ser tan habil com les mones. Per aço cuant ja estava cançada de aixecarse cada mati i veure les mones que saltaven i trepaven arbres va decidir que ho provaria. Al cap duns dies va dir: -Ja estic preparada és el moment de demostrar a les mones que jo tambe puc fer coses impresionants. Se va preparar i va anar pujant. Quan va ser a mitjan arbre va dir: -Em pens que ho deix. Pero quan va veure a les mones que senreien a la cara no se va voler rendir. De sobte exclama: -Ja he arribat!Ja soc dalt larbre! Pero despres va canviar la cara i va pensar: "ara com baixare?". I quan va veure que les mones sen tornaven a enriure d'ell va dir: Mai mes!
Cadira voladora.
ResponderEliminarUn vespre ventós, estava menjant una pizza a l'oristano.
Després em vaig anar a pagar i del vent que feia la cadira s'en va anar volant.Vaig intentar agafar-la però va quedar dalt un arbre molt alt i ...adeu cadira.
Ester
Ja ja que divertit Ester.
EliminarCOM MOLA JIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIJIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIJJJJJJJJJJJJIIIIIIIIIIIJJJJJJJJJJJAAAAAAAAAAAAAA
Eliminarjjajjajjj divertit o es clavat
EliminarLA NINA DEL ECLIPSE:
ResponderEliminarUn día que veia una nit presiosa una alota de 12 anys volia veure un eclipse de mes amunt de la seva teulada i va disidir pusar una cadira de llenya de pell de culor verd dalt un arbre resistent i va agafar una escala i li va ben enganxar a l'arbre i can era dalt va caure la nena de dalt l'abre i com que es va fer mal la nena no va vuler pujar per agafar la cadira i se va ublidar de l'eclipse.
EL VESUT
ResponderEliminarEra una cadira molt vella que un home no la volia perque passava el temps arreglant i va pensar que la tiraria en el fems pero era un homa tan vesut la va tirar dalt un arbra. I ara mirau me estic aqui com un tonta que ningu sa molesta en baixarme que s'han cregut.
BOMBA!!
ResponderEliminarFa una setmana que estic aqui dalt aburrida. Tot va cumensar una nit fresca cuan esteia dalt un balco amb els meus duenyus, que supaven. El cap duna hora es van sentir un parell de pitus que venien de dins la casa i de repent una esplosio va fer volar tota la cala i jo ja veus soc aqui dalt, per sort no vaig morir.
IVAN
jajajjaj lo que no pugis escriure tu, tot es guay
EliminarTé una vida molt penjada.
ResponderEliminarAixò era una cadira que estava a en es bar Oristano i un dia sen va anar de excorsió, i va veure un arbre molt guapo i xulo,i el va voler escalar i com que tenia moltes branques es va quedar enganxada a l'arbre. I ara té una vida molt penjada.
jijijijijijiji
Eliminarjajaja que bona cristina aço si k es immaginacio
Eliminarjajajja divertit :)
EliminarLA SENYORA PIJA
ResponderEliminarEra una cadira d'Oristano molt antiga i va anar una senyora molt pija i va dir que aquella cadira era molt lletga i el jefe la va tirar desde el terrat de l´ edifici i es va engronar en mig d'un arbre.
Ai,el meu amo.
ResponderEliminarEstava jo, amb els amics del Joan.El Toni seia damunt jo!
No puc més, es que estic rebentat aquest Toni ai,ai,ai...
I va i el Joan diu que el Toni em tiri per la finestra.
Amics meus no sabeu que es el dolor,el meu amo m'ha deixat
pel sofà.
Marta
Jajajaaja molt bo Marta !!!!!!!!!!!!!!
EliminarQUE BO MARTA ES MOLT GUAI
Eliminarjajjajjj es molt divertit marta
EliminarUna escaleta
ResponderEliminarUn home, gras, calb, volia veure mes enllà de la seva casa. Va agafar una escaleta, una cadira, i va pujar dalt d'un arbre. Va instal·lar la cadira i ... Plaf!
Cadira dalt home baix
M'ha fet gracia quan a dit cadira d'alt i home baix
Eliminarcadira dalt home baix que divertit!11!!!!!!!!!!
Eliminarno el cap de entendra prou peró.... es divertit i xistos
EliminarEN MANOLO I EN JOSEP
ResponderEliminar-Manolo!! -va exclamar en Josep.
-Què!! -va exclamar en Manolo.
Que, idò que ens em cargat una cadira!
-Sí,sí com ho sents. Es que aquests Sant Joan trop que em vist els cavalls en molt de gust!
-Ara sa pregunta es com a la davallam...
ajjajjajjajj clara j es molt divertit
EliminarObjectes voladors
ResponderEliminarAixò era una senyora que anava passejant pels arbres fins que un dia va trobar una cadira.
Després de dues setmanes la senyora va tornar, la va agafar i se la va quedar. Era tan còmoda que quan se va seure no se va aixecar mai més!
jajjajjaj guay tarek
EliminarLa jugada amb amigues
ResponderEliminarMe dic juana ,quant tenia 6 anys teia moltes amiges. Un dia eteia molt asuletgat i vaig disidir telefunar a algunes amiges, varen venir a ca ' meua.
Na Maria va tenir una gran idea, va dir que podiem jugar a amagar, a totom se va anar a amagar.
Jo me vaig anar a un abre a megarme, ningu me va trobar.
Plaf plaf plaf me vaig cadar allà dalt totaaaaaaaaaaaaaaa sa vidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
jajjajja divertit es vé jijjijijiji
EliminarL'amic Joanico.
ResponderEliminarEra l'estiu. Dia 28 de juliol.
La mare, el pare, dos amics més i jo anavem a sopar unes pizzes a la terrassa de l'Oristano.
Ja estava tot llest, només calia esperar...però l'amic Joanico havia begut massa.
Va començar a fer el boig davant de tota la gent.
Va agafar la cadira, va saltar a l'arbre, la va ben colocar entre les branques i es va seure al damunt.
Va exclamar:
- No hem desperteu! Quant el cambrer vingui a taula, m'aviseu!
...va ser el pitjor sopar del amic Joanico.
MAI MES!
ResponderEliminarAço era una cadira, que des de que nomes era unes cuantes peces de llenya volia escalar un arbre.
-I per que una cadira volia escalar un arbre?
-Idò perque el seu amo era propietari del zoologic del seu barri.Vivien alla al zoologic envoltat d'animals pero no era aço el que li molestava a la cadira eren les mones que li feien enveja perque eren tant habils per pujar als arbres.
Ella sempre havia sumiat en ser tan habil com les mones.
Per aço cuant ja estava cançada de aixecarse cada mati i veure les mones que saltaven i trepaven arbres va decidir que ho provaria.
Al cap duns dies va dir:
-Ja estic preparada és el moment de demostrar a les mones que jo tambe puc fer coses impresionants.
Se va preparar i va anar pujant. Quan va ser a mitjan arbre va dir:
-Em pens que ho deix.
Pero quan va veure a les mones que senreien a la cara no se va voler rendir.
De sobte exclama:
-Ja he arribat!Ja soc dalt larbre!
Pero despres va canviar la cara i va pensar: "ara com baixare?".
I quan va veure que les mones sen tornaven a enriure d'ell va dir:
Mai mes!
jajajajajajajaja que bó Clara
ResponderEliminar